Els animals poden ser tractats al llarg de la seva vida productiva amb diferents medicaments veterinaris (d’aplicació directa o a traves de pinsos medicamentosos) per curar o prevenir malalties, així com per establir un diagnòstic mèdic o restablir, corregir o modificar les seves funcions fisiològiques.
En el cas d’animals productors d’aliments per al consum humà, això pot donar lloc a l’aparició de residus d’aquestes substancies en els aliments que se’n deriven, com ara la carn, la llet, els ous, etc. Aquests nivells de residus, però, no poden ser de cap manera perjudicials per a la salut dels consumidors.
La utilització correcta de medicaments en els animals destinats al consum humà és tan beneficiosa en termes econòmics com sanitaris, amb la consegüent repercussió en la salubritat dels aliments. Això no obstant, l’ús inadequat o fins i tot il·legal d’aquestes substàncies amb efecte farmacològic pot determinar que els seus residus arribin al consumidor en quantitats suficients per provocar efectes nocius.
S’entén com a residu de medicament veterinari totes les substàncies farmacològicament actives, ja siguin principis actius, excipients o productes de degradació i els seus metabòlits, que romanguin en els productes alimentaris obtinguts a partir d'animals als quals s’hagi administrat un medicament veterinari.
Per garantir la salut dels consumidors, abans que un medicament veterinari d’ús en animals productors d'aliments sigui autoritzat a la UE, les substàncies farmacològicament actives que formen part d’aquest medicament han d’haver estat prèviament avaluades amb resultat favorable per l’Agència Europea del Medicament (AEM) i ser autoritzades per la Comissió Europea.
La presencia de residus en els aliments s’ha de minimitzar, de manera que no se superin uns límits màxims, la qual cosa garanteix la protecció de la salut dels consumidors.
Per aquest motiu, mitjançant reglamentació europea, s’estableixen les condicions de comercialització, distribució i utilització de medicaments veterinaris, d’una banda.
D’altra banda, s’estableixen els límits màxims de residus (LMR) en els aliments d’origen animal amb la finalitat de protegir la salut publica.
El Pla d'investigació de residus en animals i aliments d'origen animal a Catalunya (PIR) és un programa de mostreig aleatori que té com a principal objectiu controlar substàncies farmacològiques així com els seus residus. Està concebut dins del Programa europeu d'investigació de residus i englobat dins del Pla estatal d'investigació de residus (PNIR). Les substàncies farmacològicament actives objecte d’investigació d’acord amb la legislació establerta són:
Estilbens, derivats dels estilbens, les seves sals i èsters (ex. dietiletilbestrol)
Antitiroïdals
Esteroides
Resorcytic acid lactones (zeranol)
Betaagonistes (clembuterol, clemproperol...)
Substàncies antibacterianes incloses les sulfamides i les quinolones
Antihelmíntics
Anticoccidis
Carbamats i piretroides
Tranquil·litzants
Antiinflamatoris no esteroides
Altres substàncies amb activitat farmacològica
L’any 2020, les taxes de compliment de residus de medicaments veterinaris a Europa són les més altes dels darrers 11 anys.